La PAC, un model passat i present, però de futur?

El dimecres 10 d’abril de 2010, es va celebrar al Parlament de Catalunya, el ple monogràfic sobre el món agrari. Era el IV debat d’aquest tipus des de la restauració de la Generalitat.

Dos fets són els que val la pena destacar i alhora subratllar. El primer és l’ampli consens entre tots els partits de la Cambra en aplicar mesures potents i urgents per a un sector que fa molt més temps que arrossega una crisi perpètua, que no veu la llum al final del túnel i que alhora és un dels sectors més estratègics del país. El segon fet que va cridar l’atenció i que també explica la transcendència de l’acte és que a les llotges, tribunes, sales habilitades, no hi cabia ni una agulla més. A l’exterior, es va instal·lar, una pantalla gegant on centenars de persones vingudes de les diverses contrades de Catalunya, seguien amb observació i expectació les diverses intervencions.

Continue reading La PAC, un model passat i present, però de futur?

Llengües i història: els pilars per a la construcció de la nació europea

Europa és un continent, una idea, occident. Europa és immensitat, cultura, revolució. Europa és llibertat i modernitat, el mirall del món. Europa és coneixement i innovació, bressol de 3.000 anys de pensament i progrés. Europa és pau i és guerra. Europa és història. La nostra història.

Al llarg de tots aquests segles, l’ésser humà no ha deixat mai de reinventar-se en la seva evolució col·lectiva: social i econòmica. I a Europa en trobem una petita gran mostra des de la civilització hel·lènica i romana, passant pel sacre imperi romanogermànic i la revolució industrial fins a l’eclosió dels ideals democràtics de la revolució de 1848, coneguda com la primavera de les nacions.

Hi ha, doncs, un pòsit històric, cultural i lingüístic profund, extens i comú entre els diferents pobles d’Europa que ens agermana com a unitat més enllà dels límits geogràfics naturals del nostre continent: uns mateixos pensadors antics, uns mateixos governants, uns mateixos corrents artístics, uns mateixos canvis generacionals, unes mateixes guerres… És aquest imaginari construït des d’uns referents, des d’uns èxits i uns patiments col·lectius compartits els que generen el nostre marc mental europeu. El nostre europeisme.

Continue reading Llengües i història: els pilars per a la construcció de la nació europea

Sobre la creació d’un govern europeu

El procés de construcció europea ha estat sempre un procés que avança a les palpentes, que posa el peu dins l’aigua abans de creuar el riu, i té (o hauria de tenir) una gran consciència de la seva pròpia fragilitat.

Per això es va adoptar des de l’inici l’estratègia de la taca d’oli, posar-se d’acord en cedir competències tècniques a escala europea que a mig termini portin a cedir competències més “polítiques”. La idea, és que el govern europeu es podia construir per la porta del darrere, i que com aquest era inevitable, la població l’acceptaria sense remugar.

Al contrari del que opinen molts intel·lectuals, no crec que la història tingui un sentit, que tingui una pre-destinació en la qual només fem que cremar etapes per “anar endavant”. La convicció dogmàtica que la integració europea és inevitable i que finalment en resultarà un govern fort a escala europea, és precisament el seu perill més gran.

Continue reading Sobre la creació d’un govern europeu

Populisme a Europa

L’aparició dels partits populistes a la Unió Europea, majoritàriament euroescèptics, no és un fet nou. Aquest tenen una llarga trajectòria, alguns d’ells nascuts en el període posterior a la Gran Guerra.

Prenen importància en un moment en que la societat no troba solucions en els grans partits, i recorren a les respostes ràpides, i solucions irracionals, la falsa seguretat que donen aquests.

Unes respostes que s’acaben quan ja han parlat de l’expulsió de tots els immigrants, del retorn a les fronteres d’abans de la integració europea, i amb el restabliment de la moneda estatal.

Un discurs, que avui en dia no entén de dretes ni esquerres, sinó una cursa per veure qui odia més a la Unió Europea, i qui és per pur que el del costat. Uns partits que, al fi i al cap, s’aprofiten de l’electorat, majoritàriament amb nul·la o baixa formació, i que busquen respostes als seus problemes. Unes respostes, però, que difícilment aporten solucions, sinó una falsa diagnosi dels problemes.

Continue reading Populisme a Europa

Mobilitat i infraestructures intel·ligents, verdes i integrades

Introducció

El transport està fent el salt cap a una nova era de “mobilitat intel·ligent” on les infraestructures, els mitjans de transport, viatgers i béns estaran cada vegada més interconnectats per aconseguir optimitzar la mobilitat porta a porta, una millor seguretat, un menor impacte ambiental i uns menors costos d’operació. Catalunya i la resta de països membres de la Unió Europea han de respondre a la necessitat dels ciutadans de viatjar i a la de les nostres empreses de transportar mercaderies, sota unes restriccions de recursos i ser ambientalment sostenibles.

La política de transports i mobilitat va tardar molts anys a entrar a l’agenda de prioritats per a la construcció de la Unió Europea. Cap a mitjans dels vuitanta, es reconeixerà la importància de tenir una política comuna en infraestructures, així com la liberalització dels sectors més importants en mans dels Estats membres. Es van marcar els tres grans components històrics de la política comuna a la Unió Europea en transports: la competitivitat, la cohesió i el medi ambient. Tot i tenir clars els principis, aquests seguiran sense aplicar-se fins a mitjans dels noranta, on les reticències a una política comuna per part dels estats membres per conflicte nacional d’interessos en marcava l’agenda. El Tractat de Maastricht (1992) en el seu article tercer assenta una futura política comuna de transports, així com la importància d’una xarxa modal transeuropea. És aquí on apareixen els primers problemes que arriben fins a l’actualitat, sobre els projectes que han de ser cofinançats per la Unió Europea.

Continue reading Mobilitat i infraestructures intel·ligents, verdes i integrades